Imagineu aquest viatge:

Esteu en una habitació a fosques. Tot és negre. No hi ha llum.
Us obren la porta d’aquesta habitació fosca i la llum omple l’habitació. Comenceu a veure els colors de les coses i penseu que la llum és color.
Sortiu al carrer i tot és color. Agafeu el tren, l’autobús o el cotxe, o fins i tot aneu a peu i tot el viatge és en color. I arribeu a l’exterior del poble o la ciutat i contempleu els verds de l’herba i dels arbres i els colors de les flors, fins i tot el verd o el blau de les muntanyes, el blanc de la neu i el blau del cel. La llum és color.
Us proposem un altre viatge:
Arribeu a l’exterior i els edificis només tenen grisos, blancs o negres, però que bé distingim les rajoles i les finestres!
La gespa té un to gris claret i les flors són quasi blanques o quasi negres. D’altres són grisoses, tirant a blanc. Els arbres mostren rugositats de diferents grisos i la llum es converteix en textura.
Podem canviar el punt de vista i ajustar-nos a les hores on la llum ens pugui ser més favorable per captar-la amb les nostres cameres i omplir el monitor, el televisor o el paper fotogràfic de grisos, de blancs i de negres, com abans, com fa 40 anys.
O com als inicis de la fotografia, quan es feia l’èmfasi de l’objecte retratat amb la llum i no pas amb el color. I com continuem fent ara després de quasi dos segles.
El blanc i negre té el poder de donar dramatisme, un aire d’intimitat, o de crear una atmosfera nostàlgica… Diuen que la fotografia és nostàlgia, i més encara en blanc i negre.
No podem concebre un món on els nostres ulls només puguin veure en blanc i negre… però pot existir i aquí us el mostrem… Fixeu-vos bé, les fotografies estan plenes de petits detalls.
Sèrie de 32 fotografies de 16 integrants del Grup de fotografia Ulldepeix.